3r Concurs de Cant Josep Palet > JOSEP PALET (1877-1946), TENOR

JOSEP PALET (1877-1946), TENOR

Josep Palet i Bartomeu (Martorell, 1877- Milà, 1946)

 

Va començar treballant en una pastisseria de Martorell, però de seguida va descobrir la seva afició al bel canto. Prengué algunes lliçons amb el mestre Paredes i seguidament un cosí seu el va presentar a l’industrial Ramon Batlló; aquest, un cop comprovades les aptituds de Palet, passà a convertir-se en el seu protector. Va seguir els seus estudis amb Joan Goula, i als 23 anys debutà al Liceu de Barcelona amb l’òpera La Favorita,  obtenint un gran èxit.

 

A partir d’aquest moment Josep Palet va anar enllaçant triomfs allà on actuava. En els propers anys recorregué els teatres d’Europa i Amèrica. Fou aplaudit a tatres com el Teatre Real de Madrid, on cantà diverses temporades, a Lisboa, a Itàlia, on recorregué els seus centres operístics més importants. A un d’aquests centres visqué durant molts anys, ens referim a la ciutat de Milà. Allà va debutar l’any 1911 a l’Scala, la qual cosa significà la seva consagració definitiva. El mateix any 1911 Palet es va casar amb Lluïsa Erivigio.

 

D’Itàlia marxà cap a Amèrica: Estats Units, Canadà, Cuba, Mèxic, Xile, Veneçuela, etc... i més endavant a Egipte.

 

Palet no es va oblidar de Barcelona ni de Martorell; a la ciutat comtal va fer diverses actuacions al Teatre del Liceu i a Martorell va fer algunes actuacions: la primera fou l’any 1915, en motiu d’unes festes benèfiques. A l’hort dels Convents, que el denominaren per l’ocasió Teatre Natura, s’hi muntà un escenari proveït d’espectaculars decorats, fets expressament per escenògrafs del Liceu. Així, els dies 14 i 15 d’agost d’aquell any, coincidint també amb la Festa Major de la vila, Palet va interpretar l’òpera Aïda, de Verdi, i la popular Marina, de Vives. Les altres actuacions foren al Círcol Republicà Federal, entre els anys 1930 i 1932.

 

A partir del 1936, Palet es va retirar a la ciutat de Milà, on va assolir un gran renom. Morí repentinament mentre viatjava en tramvia, l’any 1946.

 

La clau de l’èxit de Palet fou la de posseir una veu que modulava a voluntat. La seva dicció era molt bona, ja fos en els tons alts i aguts, com en els tons baixos i cadenciosos; aquesta virtut li donava un caràcter personalíssim i una gran naturalitat interpretativa. 

 

A més, Palet posseïa un dels repertoris operístics més extensos de l’època; algú va arribar a dir que coneixia més de noranta òperes. De fet, va triomfar en òperes en les que d’altres professionals fracassaven, com fou el cas dels Hugonots, de Mayerbeer, o els Mestres Cantors, de Wagner.

 

L’any 1946, Martorell li dedicà un gran homenatge, on fou proclamat “Fill Predilecte de la Vila”. Fou en aquest acte quan es col.locà una placa commemorativa a la seva casa natal, situada al carrer Santacana, núm. 18. L’acte va finalitzar amb la representació de l’òpera Tosca al cafè-teatre El Progrés.

JOSEP PALET (1877-1946), TENOR
 
 
 
 
accés associacions
usuari:    clau:

 

avisos legals| disseny web disseny web
Xarxa de Músiques de Catalunya Joventuts Musicals de Catalunya